El fil de les paraules

Us comparteixo el relat “Salvados” amb què vaig guanyar el Premi de Literari Constantí (2022)! Salvados   Un desayuno acelerado. Leche, cereales, una rebanada de pan con mermelada y mantequilla. Había que cumplir el ritual: camiseta y pantalón deportivos en la mochila, el bocadillo de jamón, y el calzado para correr. 

El 5 de febrer de 2022, vaig tenir el plaer de guanyar el Premi Literari Constantí sobre “Relats d’esport” amb l’obra en castellà “Salvados”. Rememoro aquest acte tan bonic i inoblidable amb gran estima!

Feliç i emocionat perquè el meu relat "La nit dels descobriments", que ha rebut un reconeixement internacional al Concurs Intercultural de Contes (Bobelarto), ha estat traduït a l'esperanto i recitat! Us en comparteixo l'enllaç de YouTube ! 

Us comparteixo el relat “Del fred a la freturança”, amb què vaig rebre un reconeixement (guanyador digital en català) en e ls Premis Inspiraciència (2022)! Del fred a la freturança Estava al pati. Era un matí més. Bé, un matí fred, glaçador, d'hivern despietat i entrepans petris, durs, sense descongelar. Aquell matí havíem arribat a l'Institut ben arrupits i empiocats. La vigília, jo havia anat a dormir d'hora per estar ben despert. A casa, la meva mare i el meu pare eren molt metòdics, i sempre ens ho deien: si dormíem les vuit hores, rendiríem molt més a l'endemà. Calia estar ben frescos i concentrats a classe.

Os comparto el poema “Vida en colores”, con el que gané el Premio de Poesía “El Poeta de la Sierra” , en San Pedro de Gaíllos (Segovia) en 2021. Vida en colores   El bermellón refulgente de la tarde saluda la lágrima inquieta, la lágrima de la fe, la fe en los ocres ignotos y los amarillos conocidos. Las manos se reúnen en una sinéresis de sonidos, en un círculo de brazos encajados, en unas palabras extraños pero fraternos, en unas miradas cómplices, amigas. El rojo de sangres comunes y pasiones transversales empapa el corazón del aventurero, aquel corazón casi roto entre el azul salino de la oscuridad, entre el barboteo de espumas descontroladas, entre el bamboleo de un barco de papel. Las sangres son hermanas eternas, cicatrizante los kilómetros de desiertos y mares, aquellos que el destino caprichoso ha elegido para unos y otros. Las sangres son sangres de latidos comunes, sangre arrebatada entre bosques salvajes, calles salvajes, arenales interminables. Los ojos se convierten pinos

En 2021, tuve el placer de ganar el Premio de Poesía “El Poeta de la Sierra” (categoría juvenil), en San Pedro de Gaíllos (Segovia). ¡Recuerdo este hito tan bonito e inolvidable con gran ilusión!

Us comparteixo el relat “El misteri del bolígraf de Veneçuela”, amb què vaig guanyar el Premi de Literatura Maria Rovira (Òmnium Cultural, 2020)! El misteri del bolígraf de Veneçuela   -Qui ha estat qui li ha pres el bolígraf a la Gabriela?   La veu de la professora Peronella va ressonar amb una gravetat i una força inèdites en ella. I no era fàcil, perquè de tant en tant deixava anar uns crits que feien tremolar el terra de l’aula, de l’escola i de l’escala de Richter. 

El 28 d’octubre de 2020, vaig tenir el plaer de guanyar el XXVI Premi de Literatura Maria Rovira de Narracions Curtes , que va ser organitzat per Òmnium Cultural. Rememoro aquest acte tan bonic i inoblidable amb gran estima!

Soc un noi de 18 anys. M'agrada molt llegir i escriure, així com conrear el meu esperit lingüístic i literari. Per aquest motiu, he decidit iniciar els meus estudis al Grau de Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística a la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 2024-2025. A més, m'he animat a crear aquest blog per tal de publicar-hi alguns dels meus escrits i records sobre la meva trajectòria en aquest camí tan encisador com a lletraferit! Espero que us agradi, i estaré atent i llegiré els vostres suggeriments per tal d’incorporar-hi possibles innovacions per a futurs projectes. Moltes gràcies!