“La llum dels estels”, relat amb què vaig guanyar el Premi Literari AJLC (modalitat públic) (2023, Girona i Barcelona)

Us comparteixo el microrelat “La llum dels estels”, amb què vaig guanyar el Premi Literari AJLC (Associació de Joves Lectors Catalans), modalitat públic! 

La llum dels estels

Vaig abraçar-la de seguida que vaig poder. Els seus ulls estaven inundats de llàgrimes. Estava a punt d'entrar a l'hospital. Li havien diagnosticat leucèmia, però els metges no en sabien el tipus. Havien d'acabar-la d'analitzar. Neguit, insomni, inquietud... Ella tremolava. El seu tremolor també era meu. La seva mirada demanava la meva protecció. Necessitava una abraçada. Sí, aquella abraçada que, sense paraules, transmet un "tot anirà bé" que arriba subtilment al cor. Passés el que passés, afrontaríem junts el decurs del destí. Li recordava els somriures, les confidències, les facècies, els acudits... que, malgrat els obstacles que se'ns havien presentat, havíem gaudit i superat plegats. Amb aquest pretext, vaig prometre-li que, novament, superaríem l'adversitat que ens desafiava. Calia paciència. Temps, temps, temps...

I, per fi, vam sortir de l'hospital. Era una sensació d'alegria, de triomf i d'agraïment inexplicables. Estava al meu costat. I jo, al seu. Vaig girar-me. Vam mirar-nos l'un a l'altre. El rellotge va aturar-se. "En un petó, sabràs tot el que he callat", vaig dir-li. Ipso facto, suaument, vaig començar a assaborir els seus llavis de fruits silvestres. A través d'aquell petó, el meu cor va cridar als quatre vents allò que havia estat silenciant: seguir compartint amb ella el camí de la vida i, fins i tot, la sang. El seu esguard va acaronar la nostra promesa. D'aleshores ençà, vam reprendre el nostre camí solcant núvols i lliscant per la llum dels estels.