El fil de les paraules

Us comparteixo el poema “Mirada” amb què vaig guanyar el Premi Sant Jordi de Poesia Institut Terrassa (2023)! Mirada   Recordo la teva mirada tremolosa, l’esguard innocent d’una aventura ignota, i el teu somriure ambigu, de roses o d’espines. Vas aparèixer com una nimfa brollada d’un rierol d’aigua blanca, amb cabells de mar  i llavis de maduixa, embolicada de seda porpra  i d’uns texans de joncs i espígol. Vas seure suaument, en unes palpentes imaginàries, observant les bigues de fusta i la pissarra de xifres i lletres. Vas obrir un llibre de contes, i de sirenes que volaven, i de trobadors que somiaven, i de cavallers lluitant contra molins de vent.  Vas agafar un llapis de lluna plena, i vas escriure un fragment dels teus moments, dels teus batecs assedegats, de la teva vida. Els teus ulls es van creuar amb els meus, potser en un atzar insignificant, potser empesos pels déus, potser guiats per la teva ànima. Des d’aleshores, passejo els matins amb tu, solco els núvols de la teva mà

Us comparteixo el microrelat “La llum dels estels”, amb què vaig guanyar el Premi Literari AJLC (Associació de Joves Lectors Catalans), modalitat públic!  La llum dels estels Vaig abraçar-la de seguida que vaig poder. Els seus ulls estaven inundats de llàgrimes. Estava a punt d'entrar a l'hospital. Li havien diagnosticat leucèmia, però els metges no en sabien el tipus. Havien d'acabar-la d'analitzar. Neguit, insomni, inquietud... Ella tremolava. El seu tremolor també era meu. La seva mirada demanava la meva protecció. Necessitava una abraçada. Sí, aquella abraçada que, sense paraules, transmet un "tot anirà bé" que arriba subtilment al cor. Passés el que passés, afrontaríem junts el decurs del destí. Li recordava els somriures, les confidències, les facècies, els acudits... que, malgrat els obstacles que se'ns havien presentat, havíem gaudit i superat plegats. Amb aquest pretext, vaig prometre-li que, novament, superaríem l'adversitat que ens desafiava

L’abril de 2023, vaig tenir el plaer de guanyar el Premi Literari AJLC (Associació de Joves Lectors Catalans), modalitat públic, amb el microrelat “La llum dels estels”. Rememoro aquesta fita amb molta il·lusió!

Ben content perquè he tingut el plaer d'assistir al III Seminari d'estiu North American Catalan Society, que s'ha celebrat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat una experiència fantàstica!

Us comparteixo el relat “El misteri del WhatsApp”, amb què vaig guanyar el Concurs Literari Aurora Bertrana de Vilada (2023)! El misteri del WhatsApp A cuita- corrents. Esmorzem ràpid. Un iogurt, uns cereals, un xic d’avena, que  dona energia a llarg termini. La rebeca perquè al matí refresca i si no ens podríem refredar. La maleta. Paraigües? -Plourà avui, papa? -Els del temps van dir que no, que com a molt a la nit. No cal que agafeu paraigües, avui. -Genial! A ixí m’estalvio una mica de pes. Vinga, sortim ràpid. La fresca del matí hi ajuda. A finals  de setembre l’estiu  encara lluita amb la tardor. Es vol reivindicar. Vol que estiguem de 25 graus en amunt, i jo prefereixo de 23 en avall. Crec que la tardor comença a guanyar la  batalla. I això m’alleuja. És que estar tot el dia per sobre de 25 graus esgota. I el juliol i l’agost ja no cal dir -ho. Quin rotllo de xafogor insuportable. 30 graus i 90%  d’humitat:  46 graus de temperatura de xafogor. Una pujadeta, una rect

El 2 d’abril de 2023, vaig tenir el plaer de guanyar el Concurs Literari Aurora Bertrana amb l’obra en prosa “El misteri del WhatsApp”. Rememoro aquest acte tan bonic i inoblidable amb molta il·lusió!