Visita a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona!

Ben content amb la Visita a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona! 

 

En primer lloc, vam visitar la Casa de la Maternitat, un projecte que es va portar a terme arran de la Llei de Beneficència. La Casa de la Maternitat –que, inicialment, se situava al carrer Ramelleres, on hi havia un torn en què ingressaven els infants– tenia com a funcions principals donar asil als infants expòsits de la província de Barcelona i també acollir dones que o havien concebut fora del matrimoni (les anomenades "mares secretes") o bé que no podien pagar una llevadora.

 

Pel que fa a la història de l’edifici, durant els anys 30, es va portar a terme una inversió molt gran en assistència al part a fi de contractar personal especialitzat, de manera que la part religiosa va quedar relegada. L’any 1936, arran de la legalització de l’avortament, s’hi van portar a terme les primeres actuacions amb aquesta finalitat, cosa que va convertir la Casa de la Maternitat en un dels primers llocs a Espanya en què es van fer cursos de maternitat conscient. Entre 1934 i 1939, la institució va acollir menys infants perquè s’intentava evitar la separació entre mares i fills i, conseqüentment, s’oposava a la idea de culpabilitzar les mares per haver tingut “fills del pecat”. A partir de 1939, a causa del Franquisme, la institució va haver de realitzar batejos multitudinaris i va patir els efectes d’una moral rígida i repressiva.

 

Mentrestant, la Mancomunitat de Catalunya va importar metodologies renovadores –com ara la de Maria Montessori– en l’àmbit educatiu, on es va portar a terme una mesura que va esdevenir cabdal per a l’ús de la llengua catalana a les escoles: donar prioritat a la llengua materna.

 

La Casa de la Maternitat estava dividida en pavellons construïts per Josep Goday, dels quals farem esment als següents:

 

1. Pavelló dels lactants: els infants eren alimentats per dides externes, que rebien retribució per aquesta tasca

 

2. Pavelló dels desmamats: s’hi traslladaven els infants a partir dels dos anys de vida.

 

3. Pavelló dels parts

 

4. Pavelló de les dones casades: va entrar en funcionament a partir de 1942 i només atenia dones casades, una diferència d’atenció que va durar fins a l’any 1973. 

 

En segon lloc, vam observar els dipòsits de l’arxiu, una oficina que s'encarrega de preservar, gestionar i difondre el patrimoni bibliogràfic. A banda de tenir els fons propis que ha generat la Diputació, també tenen fons documentals tant de persones com d’institucions que hi han estat vinculades, com ara la Mancomunitat de Catalunya.

 

A més, la conservació dels arxius experimenta un procés que és portat a terme per diversos centres. Primerament, els documents fins a 30 anys d’antiguitat es conserven a l’Escola Industrial, on s’avaluen amb unes taules elaborades pel Departament de Cultura i, en cas que segueixin els criteris de conservació permanent, es traslladen posteriorment al Dipòsit de la Maternitat. Finalment, els documents són guardats a la Cambra, destinada a la fotografia i en què les fotografies tenen unes condicions de climatització diferents –entre 15 i 20 graus i una humitat de 45 graus–, ja que les oscil·lacions de temperatura malmeten les fotografies. A més, els documents que tenen més de 100 anys d’antiguitat no es poden eliminar, ja que es consideren patrimoni de Catalunya. 

 

Tanmateix, a fi de facilitar la consulta als documents i de garantir-ne la preservació, l’Arxiu de la Diputació de Barcelona està portant a terme una política de digitalització que en prioritza els més consultats i els més malmesos. 

 

Finalment, vam poder consultar una mostra de documentació relacionada amb la llengua catalana, en què vam trobar un document relacionat amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans, un cartell de l’Institut de Cultura per a la Dona, una targeta postal, les actes d’exàmens de Gramàtica Catalana (1922-1923), l’expedient personal de la càtedra superior del català de Pompeu Fabra i documents per formar en gramàtica mestres que després havien d’ensenyar el català.